L'Inattendu (lectura)


(26/04/2004)

Temporada - 1


Teatre Romea


Melquiot, Fabrice


Espectacle en francès amb subtitulació


Dominique Blanc


Dominique Blanc




Monòleg interpretat per l’actriu Dominique Blanc
Lectura en francès subtitulada al català
Teatre Romea
Entrada lliure

L’Inattendu és un monòleg d’una dona que plora l’amant desaparegut. Però Liane no vol creure la seva desaparició. Es demana… “Per què sóc vídua si ell no està pas més mort que jo?”. Cada matí troba un nou flascó dins la seva cambra, que ella interpreta com a missatges d’ell. Fins que un dia decideix de veure el món de fora i viatja com a fotògrafa a l’Afganistan, Kosovo, Somàlia…El text de Melquiot és un plany ple de vida; l’estil és poètic però l’obra té un rerafons polític.

El jove dramaturg Fabrice Melquiot es va donar a conèixer amb la posada en escena d’aquesta obra, l’any 2002, en el Théâtre de La Bastille (París) i a la Comédie de Reims, dirigida per Emmanuel Demarcy-Mota.

Dominique Blanc

Dominique Blanc (1962) debuta al teatre de la mà de Patrick Chéreau el 1981 amb l’obra Peer Gynt de Henrik Ibsen. Després, treballa sota la direcció de Bruno Bayen, Luc Bondy, Pierre Romans, Jacques Rosner, Jean-Pierre Vincent, o Antoine Vitez. A l’Odéon, el 1997, Deborah Warner li confia el rol de Nora a Une maison de poupée, d’Ibsen, interpretació que la fa mereixedora del premi Molière a la millor actriu. L’any 2003 és nominada a aquest premi per Phèdre, dirigida per Patrice Chéreau.

Paral•lelament a les seves nombroses interpretacions en teatre, Blanc es dedica al cinema, en el qual debuta el 1986 amb La Femme de ma vie, dirigida per Régis Wargnier. Ha guanyat tres Césars als millor paper secundari femení: un l’any 1991 per Milou en mai de Louise Malle, un altre el 1993 per Indochina i un tercer el 1999 per Ceux qui m’aiment prendront le train. L’any 2000 marca la consagració de Dominique Blanc, que obté el César a la Millor actriu per Stand-by, de Roch Stephanik.

Abril de 2004


Fundació Romea per a les Arts Escèniques